miércoles, 23 de noviembre de 2011

Voluntaris

Hi ha qui pensa que la personalitat d’un territori ve definida per la bandera, la llengua, les batalles memorables lliurades (especialment les dirimides, i guanyades, al camp del futbol), els paisatges emblemàtics o els plats de la gastronomia local (particularment si algun xef estrella els ha posat al dia). Altres opinem, en canvi, que valors suprems com la solidaritat o el respecte per la diversitat parlen per damunt de tot del tarannà de la gent d’un lloc. A la Barcelona de fa cent anys, quan un obrer era acomiadat de la feina, els seus companys feien col·lectes de diners per pagar-li el sou entre tots durant tant de temps com calgués. Als anys seixanta, i aquest és un cas real, "Manolillo el de la noguera", insignificant serf de señoritos feudals vencedors de la guerra, acabat d’arribar a Nou Barris des d’Andalusia, es va endur una gran sorpresa en comprovar que tothom, començant pel mismíssim amo de la fàbrica on treballava, li deia "senyor Manuel". Avui, quan cada any TV3 fa la Marató o el Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte, els telèfons treuen fum i els magatzems es queden petits. Trobaríem mil exemples, però no vull acabar aquest post sense recordar que un de cada cinc catalans fa avui alguna tasca de voluntariat (i te’n presento uns quants: clic i clic). Sense ells, què trist seria aquest racó del món anomenat Catalunya!

No hay comentarios: